|
Ecologia
A
l'Abera, la tortuga mediterrània ocupa un nínxol ecològic
ben precís, en què entren en joc diversos dels seus elements:
la geografia, procurant zones d'insolació i sols on hivernar; la
vegetació com a aliment i refugi; la fauna de carnívors
que depreden sobre l'espècie, tot plegat forma un entramat complex
que s'anomena biocenosi i que ha anat sofrint canvis al llarg del temps.

També, depredadors i competidors han sofert canvis importants.
Els grans hervíbors salvatges han donat pas als ramats domèstics.
Han desaparegut carnívors i rapinyaires de gran mida i, per contra,
han augmentat espècies com la guilla i el senglar. Però
un element s'ha introduït decididament en el futur de l'espècie:
l'home que en la seva transformació del paisatge ha procurat uns
sistemes inestables de vegetació que es mantenen periòdicament
amb els incendis forestals.
El paper de l'espècie en l'ecosistema és testimonial. Amb
una biomassa d'aproximadament 5 quilos per hectàrea només
incideix lleugerament en els sistemes ecològics i fluxos energètics.
Tornar a Tortuga
mediterrànea
|