La interpretació simbòlica de la tortuga ha gaudit d'una enorme importància en moltísimes tradicions avantpassades d'arreu del mon. A banda de la seva reconeguda longevitat (/inmortalitat), principalment és associada a l'estructura i estabilitat de l'univers, argument que respòn a la pròpia descripció física de l'animal. La gualdrapa (closca), com la bòveda del cel, és ovalada a l'hora que la seva part inferior (plastró) és plana, com la terra. Aquesta forma l'evoca com una embaixadora i mitjancera dels dos eixos simbòlics oposats celest/espiritual i terrestre/material.

Motiu Maya referent a la tortuga

A la mitologia fundacional oriental, l'hèroe Niu-Kua s'apròpia de les quatre potes de la tortuga per conformar els quatre pòls del mon, per tal de donar-li ordre, estabilitat i equilibri. En molts temples (sepultures imperials, sobretot) balinesos o xinesos, per citar els més coneguts, la imatge escultòrica de la tortuga suporta, com a base, els pilars de la seva estructura; i sense anar tan lluny, en el propi pòrtic del temple de la Sagrada Família, Antoni Gaudí ha tingut el detall de plasmar aquest coneixament.

Retal ceràmic mexicà

Per aquesta condició de mitjancera i per la seva longevitat es creia que la seva gualdrapa era portadora de missatges xifrats que, un cop sotmesa al foc, tenia utilitats adivinatòries si s'obsevava la seva part plana (plastró). Seguint aquest fil, al Camerú, a la zona d'influència dels Tikar, es conserven uns taburets en forma de tortuga on els ajusticiats eren interrogats, doncs sentats allà el sospitós no podia amagar la veritat.

Tipus de representació simbòlica indígena

imatge representativa japonesa

La mitologia oriental abans esmentada descriu la tortuga sortida del riu sagrat Lo i pertant, la filosofia antiga xinesa l'associarà més tard a l'element aigua, al nord, a l'hivern, a les fases de la lluna, al color negre i a la vagina, com a correspondència corporal establerta pel Taoisme. En una mateixa regla de tres, els brahmana indis reafirmen la mateixa importància de la tortuga en la creació de la terra i de les aigues primordials; i especialment curiosa és la mateixa coincidència en d'altres moltes cultures diverses i escampades pel mon. Per exempla, la tribu nordamericana dels iroquesos crèia, segons la seva tradició, que la Gran Tortuga va recullir de l'aigua a la Gran Mare de tots els homes, quan va caure del cel en temps on encara no hi havia la terra. La va soportar en el seu dors mentre una rata submergidora l'anava recobrint del llim que rastrejava del fons marí. D'aquesta acció es formaria la primera illa que, amb el temps, es convertiria en els actuals continents. La mitologia mogol, que afirma que aquesta tortuga daurada sosté la muntanya central de l'univers, "sap" que es revolcarà sobre si mateixa provocant la fi del mon quan l'escalfor solar ho hagi secat i cremat tot.

Xina. Detall escultòric

Del principi bipolar terra/cel referit a la tortuga, les populars tribus africanes dels Dogon i els Bambara n'han deduit la seva funció suprema com a sosté del mon. Creuen adhuc en la seva potència disgregadora espai-temporal, quan les identifiquen amb els seus avantpassats familiars. Per aquesta doble raó tan àmplia i integral, la tortuga és l'animal domèstic més extès a les seves llars; la seva companyia és benèfica i, en ausència del patriarca, és ella qui rep el primer menjar i beure del dia.

Naturalment no es pot comparar aquest gest, més aprop del sagrat, a l'actitud consumista de les famílies occidentals en adquirir tortugues (en aquesta mateixa plana fem esment del cas de la tortuga de Florida que, a més, acaba desplaçant a les autòctones i elimina un puntal del biotip específic).
L'estat d'equilibri precari al mon a tots nivells, i en especial el que afecta a la natura i al seu equilibri ecològic, ens hauria de fer despertar la curiositat positiva i seriosa vers la tortuga com a símbol. I respondre amb fets, al menys pel que respecta a la seva protecció i conservació física en el seu mitjà.

Representació indígena d'Amèrica del Nord