Tornar a Conte/índex
En un altre lloc, la Tuga seguia explorant noves terres.
Va trobar un esplèndid bosc de pins i alzines, ple de brucs i estepes. Sense pensar-s'ho dues vegades, s'hi va endinsar segura de trobar-hi refugi i aliment.
Sota un gran pi va trobar una magnífica airola de pinatells, i quan estava degustant un d'aquells bolets varen aparèixer uns estranys personatges.
-Qui deuen ser? Quin soroll tan estrany que fan! -pensa la tuga.
Es tractava d'una familia que havia anat al bosc a caçar bolets, però aquell dia, a més de bolets, van trobar una tortuga, la Tuga.
-Ara sí que he begut oli! Aquests se m'emporten!
Efectivament, la tortuga és un animal massa simpàtic i indefens perquè la gent, quant se'l troba, pugui vèncer aquelles ganes d'emportal-se'l a casa.
I un cop més, la Tuga es trobava trista i desorientada.
-Maleït sia! Però on m'han portat aquesta gent? Que no saben que a mi no m'agrada estar tancada, que jo necessito sentir l'aroma de la ginesta i el cant dels ocells i poder trobar els meus amics?
La Tuga no reconeixia aquell pati. Sense poder escapar i sense poder anar enlloc, va veure una bassa d'aigua i va creure trobar-hi una companya que potser l'ajudaria a sortir de'aquell captiveri.
-Go away! This is my pond!
-I què em diu ara aquesta? -es va preguntar la Tuga.
Altra vegada se li girà la sort d'esquenes. En comptes de trobar una simpàtica tortuga de rierol, la Tuga va trobar una agressiva tortuga de Florida, que a més parlava un altre idioma.
I és que les tortugues de Florida, encara que les venguin a totes les ocelleries de Catalunya, són originàries d'Amèrica. Per això, s'ha d'anar molt de compte de no alliberar-les a la natura, ja que no deixarien viure les nostres tortugues de rierol, les d'aquí, les de tota la vida.
-Auxili! Que algú em salvi.
-Ecs! Quines babes... aquest encara es pitjor que la Guilla.
Moltes vegades els godssos, encara que sigui només per jugar, acaben fent mal a les tortugues, molt més del que podria fer una Guilla. Heu de tenir present que les tortugues no són una joguina.
-Però a on he anat a parar? Em giren i capgiren, que és el que més em molesta, i no paren de remenar-me...
Finalment, després de fer mil voltes i tombarelles, la Tuga va quedar oblidada en un racó del pati, humit i fresc, ja que havia arribat l'hivern.
La Tuga, atuïda pel fred, enyorava el seu cau
Després del més llarg i dur hivern de la seva vida, la Tuga va tornar a sentir l'escalfor de la primavera.
-Uhm!
Sento l'olor de les flors i el cant dels ocells.
On sóc? Haurà estat tot plegat un mal son?
Però les flors eren en testos, l'ocell a la gàbia i el terra de ciment. Aviat es va esvair l'entusiasme de la Tuga, que va quedar trista i desganada.
Enyorava els camps i les valls de l'Albera, l'olor de les flors silvestres i el so del vol de les abelles.